Projecte final: espai de discussió compartit

 

Introducció.

Els models mentals grupals o col·laboratius els construeixen socialment grups d’individus que se centren col·laborant uns amb els altres, en una mateixa tasca significativa. Els models grupals o d’equip consisteixen en representacions múltiples d’algun sistema o fenomen. Es necessiten diferents formes de proves, com el coneixement basat en les activitats, el coneixement social o relacional, el conversacional o discursiu i els artefactes que el grup usa i produeix. (Jonassen i Henning, 1999).

v  Anàlisis de necessitats: crear un espai virtual en el que poder compartir experiències amb diferents professionals sobre una problemàtica o cas concret en el que estem treballant.

v  Disseny: bloc virtualà creació d’un espai on diferents perfils professionals ( psicopdedagog, mestra, educador social) poder compartir un cas per tal d’abordar la seva problemàtica des de diferents punts de vista.

v  Desenvolupament: com a educadora i psicopedagoga, en aquest cas, mediadora, presento un cas concret que vull compartir amb el grup de discussió per tal de conèixer alternatives abans d’elaborar la implementació del treball que es vol fer.

v  Implementació: s’elabora el bloc i es comparteix amb els diferents professionals de l’àmbit, es creen i desenvolupen els diferents temes proposats.

v  Avaluació: un cop plantejat el problema es valora la conclusió a la que s’ha arribat i si aquest ha estat útil per als participants.

 

Descripció del procés efectivament seguit.

Inicialment es planteja la presentació del wiki amb preguntes i explicacions de com funciona aquesta eina per tal d’anar incorporant-la en el nostre dia a dia i que s’utilitzi correctament. Un cop solucionats els problemes i incògnites que van sorgir es va passar a les presentacions dels membres del grup. Fomentant un ambient participatiu per part del mediador el qual introduïa la primera aportació i la resta hi participaven expressant qui eren a que es dediquen i que pretenen aconseguir amb aquest espai de discussió. Es varen tenir presents la necessitat implícita del grup en conèixer diferents perspectives professionals i durant el transcurs del debat es va voler incidir per part del mediador, en entrar preguntes sobre de quina manera posaríeu en pràctica els coneixements que s’estan compartint i quines tècniques s’emprarien per tal d’arribar a aquestes objectius expressats. De tal manera que els membres del grup es van veure implicats en el cas i van cercar documents i informació via internet per tant van fer us de les NTIC per tal de donar resposta a unes necessitats sorgides en el si dels plantejaments exposats. Veient que la mestra ens va proporcionar un visionat sobre la forma que hauríem de  plantejar les intervencions educatives, el visionat era la “educación prohibida”.

Durant el desenvolupament del cas, la mediadora proporcionava uns enllaços referents a la dificultat concreta que és vol treballar en el cas, un jove amb TDAH, es pengen el link de la fundació adana, i eines i recursos per a l’aprenentatge, un altre link del xtec. Aquesta informació genera més recerca per part dels participants compromesos amb la difusió del coneixement compartit. Per tant, aquest possibilita i fomenta la discussió constant sobre estratègies i mètodes d’ensenyament aprenentatge que fins ara, dits professionals, no s’havien preocupat en descobrir i treballar per a futures intervencions.

Un cop es van presentar i discutir les aportacions i valoracions de tots els membres del grup, el debat va portar al seu fi, es va tancar el fòrum i vam passar a l’activitat final. Aquesta es tractava d’una autoavaluació del treball elaborat durant la consecució del debat, el fet de discernir si aquest treball emprat havia provocat un aprenentatge significatiu, o bé, s’havia aconseguit una informació o punts de vista diferents als d’un mateix, si s’havia fet incís sobre la importància de compartir experiències, i per últim, el grau de complicitat amb la tasca realitzada i sobre la creació de l’espai wiki.

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit.

En el transcurs del wiki ha existit un treball exhaustiu i curós per part dels tres participants, que han estat implicats durant tot el procés. Veient que s’ha produït una acceptació de la pluralitat d’opinions existents en quant a la resolució del cas en concret.

Veient que durant tot el procés els professionals de cada àmbit han anat argumentant la seva decisió sobre quines eren les intervencions o mesures que ells creien més adients a tractar. El fet d’anar argumentant en tot moment ha estat la identificació que el treball s’estava realitzant de forma eficaç, donat que la existència d’aquest argument prova que dit coneixement ha estat elaborat i recolzat gràcies a un pensament reflexiu i d’aquest s’ha elaborat una opció de treball acurada sobre el cas.

Tal com ens mencionen Bell i Linn (1997), és important fer conjectures amb advertències, és a dir, saber que és positiu fer supòsits però que cal tenir present les adversitats que puguin sorgir i aquest fet possibilita que hi hagin millors solucions als problemes. Posaré per exemple en el cas del wiki, la psicopedagoga valora molt positivament la exposició dels seus companys sobre la importància d’atendre al jove de forma integral i en un centre ordinari, però també posa èmfasi en el fet que no ens deixem portar per les solucions que nosaltres creiem que són millors, i que en aquest cas, com estem parlant d’un adolescent, es valora oportú que sigui ell el principal protagonista i que pugui decidir on creu ell que estaria millor. Aquest apunt que fa la Teffy denota que presenta advertències en quant als plantejaments exposats veient que totes les opcions poden estar bé, però sempre s’ha d’anar en compte amb qui té el problema. El jove o nosaltres que no estem d’acord amb el que s’està treballant?

Aquesta i altres aportacions pertinents sobre el tractament del cas, han possibilitat la diversitat d’opinions i l’existència d’una confluència d’experiències i coneixements diversos. Aspecte que denota que l’espai del wiki ha aproximat a persones de diferents àmbits professionals a la creació d’un espai molt profitós per a la presa de decisions i valoració sobre aspectes concrets que es volien debatre, abordant la dimensionalitat de la persona i la seva individualitat, acceptant la diversitat de pensaments/actuacions i la seva aplicació. Fins i tot, l’observació de que dit espai ha propiciat un canvi conceptual sobre referències concretes que els diferents membres tenien interioritzades i que han sabut complementar amb les expectatives i argumentacions dels diferents companys/es.

Com a punt feble plantejo que l’espai del wiki potser no era el millor espai virtual per fer un fòrum de discussió donat que ens hem trobat amb dificultats a l’hora de respondre des de diferents pestanyes. Tot i la presentació de l’espai virtual els dubtes van anar sorgint durant el procés i el fet de no estar present les 24h del dia com a mediadora, no vaig poder solucionar imprevistos amb els que es van trobar els participants, tot i que això va fomentar el seu propi procés d’aprenentatge sobre el funcionament del web i la coneixença de les seves aplicacions.

Considero i valoro que ha estat un espai ric d’aprenentatge donat que tots els participants s’han sabut posar dins el marc contextual en el que es troben els diferents perfils professionals, i han tingut la professionalitat de no deixar-se portar per tecnicismes propis de cada camp de treball. Oferint així una obertura i un feedback essencial per al treball en xarxa que es pretenia fomentar i potenciar.

  Avaluació tecnològica del disseny

La realització del projecte final va ser per mi un gran dilema, donat que jo no comptava amb una xarxa directe de infants als qui poder plantejar una activitat i dur-la a terme durant un període de temps. És per això que va esser de vital importància l’adaptació de les NTIC per poder dur a terme el projecte, aquesta facilitat que ens donen les tic és el que m’ha possibilitat que pogués crear el wki  com un espai de discussió en el que comptar amb un grup de professional i traslladar en aquell espai els nostres neguits.

Una eina que crec que és importantíssima per al professionals donat que possibilita poder comptar amb gent que treballa en la mateixa línea pedagògica, i per un objectiu concret el benestar dels infants en risc d¡exclusió. Per tant aquest treball i tot el seu procés, des de conèixer que era el wikispace, com ho podia fer per convidar els membres quin límits de persones podien integrar-se dins el grup, les funcions de casa pestanya del web. Tot un treball d’anàlisi i aprofundiment que ha fet que no només el grup aprengués a utilitzar aquest eina i fer-ne un bon ús, sinó que prèviament jo vaig haver de fer aquest treball. És a dir que jo vaig ser part d’aquest procés, i en el qual es van anar inserint un munt de eines tecnològiques que possibilitaven l’accés immediat a nous coneixements, com ara donar a conèixer arxius en pdf, links que et redirigien a allò que s’estava treballant.

 Conclusions

Per acabar volia dir que si que és veritat que ha estat un treball força feixuc, però que això és el que ha possibilitat que tot allò aprés en el transcurs d’aquesta assignatura s’hagi pogut plasmar a través de la pràctica, element indispensable per arribar a adonar-te de fins a quin punt s’és conscient de tot el que s’està aconseguint dia a dia amb l’esforç d’un mateix i en consonància amb l’altre.

Fa uns dies vaig anar a una xerrada sobre les tic i les tac en infants i adolescents, i en resumides contes, tot el que ens cal és un canvi de mirada, conscienciar-nos de que vam néixer en l’era industrial però que ara ja ens trobem amb l’era digital i que a partir d’ara amb totes les persones que treballarem tindran present aquestes eines com el seu mitjà de treball i que per molt que ens aferrem al com aconseguíem o fèiem abans les coses, hem d’acceptar que ara ja cal dur a terme un altre procés, ni millor ni pitjor, sinó diferent. Que ho podem veure com una amenaça ja que en certs moments es podria fer un mal ús, però que la intenció de tot canvi és l’oportunitat que aquest en aporta, aprofitant els avantatges i les potencialitats. Tenir present doncs, que en aquest cas la tecnologia és un tret característiques de l’època actual, i aquesta eina és el mitjà que ens possibilita un espai d’expressió, comunicació, cooperació, producció, gestió, intercanvi, etc. Com diu Marshall Mcluhan (1964) “donem forma a les eines, i les eines ens donen forma a nosaltres”.

   Webliografia.

Recursos i material en paper:

-          Cabero, Julio. (coord). 2003. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. Cabero, J. Mòdul 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Jonassen, D. Mòdul 3. Tic i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Fundació per a la UOC. Av. Tibidabo, Barcelona.

Recursos i material web:

-          Cmaptools

-          Wikispace

-          Blogger

-          Gmail

-          Word 2003

-          Paint

-          Opcions del windows; Capturació de pantalla.